Quan la mama és una teta!!!

Bona nit a tothom,

Avui vull parlar-vos del sentiment d'una mare vers un fill/a i d'un/a fill/a vers una mare.
En Nil ja té 16 mesos i si... encara mama, ja camina, quasi parla i es belluga a una velocitat ultrasònica però encara necessita l'escalfor, consol, aliment i amor del pit.

Aquests dies els avis han estat de vacances i han tornat després de tres setmanes amb un "mono" de nen impressionant, com hem de fer feina hem aprofitat i els avis s'han endut en Nil pel matí i ens l'han dut per la tarda...

Tu com a mare vas pensant que com estarà, si et trobarà a faltar, que si tampoc calia que marxès i una interminable llista de preguntes sense resposta... el més increíble és que només tu te les planteges, la teva parella et diu que tot està bé i que gaudeixis de tenir una mica de tranquilitat...

Quan arriba la tarda i sents el cotxe dels avis que s'acosta ja surts a la porta a rebre'ls, el teu fill arriba amb un gran somriure a la boca, igual que ha marxat... i quan obres la porta del cotxe per agafar-lo i acaronar-lo la primera paraula que sents de la seva boqueta menuda i bonica és .................TETA!!!!

Si senyors i senyores durant molt de temps les mames som un pit amb cames que dóna moltes alegries i confort als nostres infants i la veritat espero poder-ho ser durant molt de temps.

Visca les tetes!!! ;-)

Petons i abraçades plenes de llum!!!!

Enllaços interessants

Hola i bona nit!

He afegit al final de tot de la pàgina una secció d'enllaços interessants sobre temes diversos, porteo, lactància, aprenentatge i joc creatiu, i tot allò que tingui a veure amb una criança respectuosa, espero que us agradi i que us sigui d'utilitat.

Molts petons i abraçades plenes de llum!!!

Un video interessant i molt tendre!

Bona nit,

Us deixo un vídeo que m'han passat i que m'ha entendrit moltíssim, després tant amor i tendresa... tots els nadons haurien de ser tractats així, amb unes mans dolces, amoroses, tendres, ...

Bany amb amor i massatge

Article sobre com criar als nostres infants.

Bon vespre!

Avui us deixo un article publicat a la vanguardia del pediatra Carlos Gonzàlez, conegut pels seus llibres "Un regalo para toda la vida", "Bésame mucho" o "Mi niño no me come! entre d'altres.

En aquest cas parla de dormir amb els nostres infants i de fer-los cas, escoltar-los i gaudir de la maternitat i la paternitat.

El podeu trobar a la pestanya d'articles.

Abraçades plenes de llum i alegria!!!

Anna
Educadora de Massatge Infantil i mare d'en Nil (14 mesos)

Com dormim en família???

Hi ha tantes maneres de dormir com famílies existeixen, uns dormen junts, altres separats, uns barrejats, ... no existeixen maneres millors o pitjors, senzillament totes són diferents i vàlides en la mesura que dormim bé i descansem.

Ara bé, m'agradaria fer des d'aquí una reflexió:

Els adults quan tenim parella dormim plegats, a les nits d'hivern busquem l'escalfor de l'altre, quan estem tristos busquem el contacte perquè ens reconforta, quan tenim un malson la nostra parella de seguida ens tranquilitza i ens fa veure que només era un somni, és a dir, que tenim necessitat de dormir junts, així doncs perquè ens sorprèn que un nadó busqui el contacte constant i que vulgui dormir amb nosaltres?

Jo personalment practico el "colecho" i és una experiència molt gratificant, quan et lleves al matí per anar a treballar i deixes al teu fill dormint acurrucadet al costat del seu pare, o quan el cap de setmana ens desperta amb un somriure o de cop obres els ulls i t'està mirant, les estones que passem jugant tots tres al llit, aquests són moments d'intimitat que mai més tornaran i que també reforcen el vincle i la comunicació amb els nostres fills.

Molta gent no ho entendrà, dirà i la parella què? Siguem realistes senyors la parella ha de tornar a reubicar-se quan arriba una nova vida i el fet de tenir al nadó amb ells no és un impediment.
I si no vol marxar del vostre llit? Algú s'imagina un preadolescent de 12 anys dormint amb els seus pares??? Jo no, sincerament.
No descanseu igual, home pot ser, però si el tenim a una altra habitació i es desperta plorant vàries vegades per la nit i t'has d'anar aixecant, realment descanses? El més probable és que acabis quedant-te dormit a l'habitació del nen/a i això si que pot acabar trencant la parella.

Bé, no prentenc donar lliçons ni explicacions cientítiques ni vàlides, només compartir la meva experiència i el meu consell és: Pares i mares seguiu el vostre instint, cada infant és únic i vosaltres sou qui millor el coneix, sabeu les seves necessitats i com satisfer-les per tant no deixeu que una moda, o un familiar ben intencionat qüestioni les vostres decisions.

Bona nit, petons i abraçades plenes de llum.

Anna

Hola,


Avui us vull parlar de la importància de parlar al teu nadó, fins i tot quan es troba dins la panxa.


Encara que sembla que els nostres nadons no ens entenguin o no puguin contestar-nos, ja des que són dins l'úter tenen capacitat per comunicar-se, potser no de la manera que nosaltres entenem, però segur que ens senten i entenen.


En moments de nervis o quan les coses no van del tot bé, ells perceben les nostres emocions i si els parlem amb un to calmat, serè, suau i amb molt d'amor podem atenuar aquestes sensacions, no gaire agradables, que ells estan vivint, perquè hem de recordar que fins que no són força grans ells viuen el que nosaltres vivim.


Per tant des d'aquí us animo a parlar a les vostres criaturetes, les que són dins la panxa explicant-los qui els parla, qui els toca, què està passant quan hi ha molt moviment i vaja sempre que us vingui de gust, podeu cantar-los, fer-los massatge tocant la vostra panxa i notant el seu cos i parlar-los sempre que us vingui de gust, per fer-lo participar de les vostres experiències.


Quan ja són fora també és molt important parlar-los, explicar-los el què va passant i el què els farem, això els ajuda a estructurar el seu cos, a establir rutines i saber què passarà i a mida que s'hi van fent, col·laboren molt més, en el canvi de bolquer, a l'hora de vestir-se i desvestir-se i en una infinitat d'activitats quotidianes que fem tots plegats.


Comuniquem-nos!!!! El més important és comunicar ja sigui acariciant, tocant, parlant o cantant, escoltat i escolta'l.


Abraçades plenes de llum i molta energia positiva per la Laura i l'Arnau!!!!!

El pit, l'encantador de petits!!!

Bona nit,


Avui amb en Nil (el meu fill de tretze mesos) hem tingut un petit accident, s'ha enganxat els ditets a la porta i evidentment ha començat a plorar desconsoladament, després de netejar-li la ferida i posar-li una mica de fred per reduir la inflamació, no hi havia manera de consololar-lo.

De seguida he decidit donar-li el pit i ha estat màgia, s'ha calmat i he pogut mirar-li tranquilament el ditet mentre mamava i comprobar que no era res greu, cada cop que li intentava treure el pit es posava a somicar i realment m'he adonat que el pit és molt més que aliment. 

Donar el pit calma, relaxa, enforteix el vincle, és una medecina que ho cura tot i quan tens al teu fill en braços i aquells ulls tan grans i expressius mirant-te és indescriptible.

A mi, personalment, la lactància hem va costar moltíssim, vaig estar tres mesos donant el pit amb dolor i molts problemes però tenia clar que era el millor i sobretot que era el que jo volia, després de passar clivelles, una mastitis, una infecció i la síndrome de Raynaud, un dia vaig donar-li el pit a en Nil i no em va fer gens de mal.


 Aquell dia vaig començar a gaudir de la lactància i fins avui en dia encara en gaudim tant ell com jo, per tant mamis us animo si és realment el que voleu a donar "teta" i tot el que significa i si teniu algun problema penseu que disposem de molts grups de lactància i d'ajuda que us poden resoldre dubtes i problemes amb que us pogueu trobar.


Aquí us deixo una info interessant i un blog d'un grup de lactància a Granollers al qual vaig assistir i em va anar molt bé!!!

ELS DEU PRINCIPIS DE LA LACTÀNCIA MATERNA

1. Alleta de seguida, el més aviat  millor.
2. Ofereix el pit sovint dia i nit.
3. Assegura’t de que el nadó succiona eficaçment i en la postura correcta.
4. Permet que el nadó mami del primer pit tot el que desitgi, fins  que el deixi anar.
5. Com més mama el nadó, més llet produeix la mare.
6. Evita els biberons "d'ajuda".
7. Evita el xumet.
8. Recorda que un nadó també mama per raons diferents a la gana.
9. Cuida’t.
10. Busca recolzament.

Donar el pit no és només donar de menjar, és molt més.

El pit és donar amor, 

cos, braços, escalfor, calma, 

llet, xumet, consol, refugi, 

confiança, vida, tranquil·litat.