Avui he tingut una conversa molt interessant amb una persona molt especial i m'ha fet reflexionar sobre el fet que els nostres fills estan aquí per ajudar-nos a aprendre coses i ensenyar-nos molt...
Quina és la seva manera, ells ens fan de mirall, qui no s'ha trobat mai dient, però que li passa avui??? per què està tan mogut??? per què no em deixa ni respirar??? per què crida???, quan això succeeix és el moment de parar, respirar a fons i pensar... com estic jo? provablement si jo estic nerviosa, ell està mogut, si jo estic saturada ell vol estar amb mi, si crida... potser estic alterada i sense adonar-me he canviat el to de veu...
Ells són la millor ajuda per a millorar com a persones, per crèixer i ajudar-los a crèixer, si volem que respectin, respectem-los, si volem que estimin, estimem-los, si volem que tinguin empatia, empatitzem amb ells, si volem que siguin solidaris, siguem solidaris amb ells...
No hem d'oblidar que per ells som el millor exemple i molt important... parlen més els fets que les paraules per tant, reflexionem no podem demanar silenci cridant, no podem demanar que comparteixin quan nosaltres no ho fem, hi ha tantes coses que demanem als nostres petits amb paraules però que no reforcem amb fets!!!
A partir d'ara us convido a observar més i actuar menys i veureu quina sorpresa més agradable, deixeu-vos dur pels moments de joc, complicitat i rutines diàries amb els vostres fills, deixeu-los fer i us sorprendran!!!
