Bona nit,
Us deixo un vídeo que m'han passat i que m'ha entendrit moltíssim, després tant amor i tendresa... tots els nadons haurien de ser tractats així, amb unes mans dolces, amoroses, tendres, ...
Bany amb amor i massatge
MASSATGE INFANTIL Perquè la pell és el primer llenguatge i perquè els nostres nadons necessiten el nostre contacte, vull compartir les meves experiències i que mares, pares, avis, àvies, tiets, tietes, germans, germanes i tothom que tingui un nadó a prop gaudeixi de la comunicació que aporta un massatge.
domingo, 13 de mayo de 2012
Article sobre com criar als nostres infants.
Bon vespre!
Avui us deixo un article publicat a la vanguardia del pediatra Carlos Gonzàlez, conegut pels seus llibres "Un regalo para toda la vida", "Bésame mucho" o "Mi niño no me come! entre d'altres.
En aquest cas parla de dormir amb els nostres infants i de fer-los cas, escoltar-los i gaudir de la maternitat i la paternitat.
El podeu trobar a la pestanya d'articles.
Abraçades plenes de llum i alegria!!!
Anna
Educadora de Massatge Infantil i mare d'en Nil (14 mesos)
Avui us deixo un article publicat a la vanguardia del pediatra Carlos Gonzàlez, conegut pels seus llibres "Un regalo para toda la vida", "Bésame mucho" o "Mi niño no me come! entre d'altres.
En aquest cas parla de dormir amb els nostres infants i de fer-los cas, escoltar-los i gaudir de la maternitat i la paternitat.
El podeu trobar a la pestanya d'articles.
Abraçades plenes de llum i alegria!!!
Anna
Educadora de Massatge Infantil i mare d'en Nil (14 mesos)
domingo, 6 de mayo de 2012
Com dormim en família???
Hi ha tantes maneres de dormir com famílies existeixen, uns dormen junts, altres separats, uns barrejats, ... no existeixen maneres millors o pitjors, senzillament totes són diferents i vàlides en la mesura que dormim bé i descansem.
Ara bé, m'agradaria fer des d'aquí una reflexió:
Els adults quan tenim parella dormim plegats, a les nits d'hivern busquem l'escalfor de l'altre, quan estem tristos busquem el contacte perquè ens reconforta, quan tenim un malson la nostra parella de seguida ens tranquilitza i ens fa veure que només era un somni, és a dir, que tenim necessitat de dormir junts, així doncs perquè ens sorprèn que un nadó busqui el contacte constant i que vulgui dormir amb nosaltres?
Jo personalment practico el "colecho" i és una experiència molt gratificant, quan et lleves al matí per anar a treballar i deixes al teu fill dormint acurrucadet al costat del seu pare, o quan el cap de setmana ens desperta amb un somriure o de cop obres els ulls i t'està mirant, les estones que passem jugant tots tres al llit, aquests són moments d'intimitat que mai més tornaran i que també reforcen el vincle i la comunicació amb els nostres fills.
Molta gent no ho entendrà, dirà i la parella què? Siguem realistes senyors la parella ha de tornar a reubicar-se quan arriba una nova vida i el fet de tenir al nadó amb ells no és un impediment.
I si no vol marxar del vostre llit? Algú s'imagina un preadolescent de 12 anys dormint amb els seus pares??? Jo no, sincerament.
No descanseu igual, home pot ser, però si el tenim a una altra habitació i es desperta plorant vàries vegades per la nit i t'has d'anar aixecant, realment descanses? El més probable és que acabis quedant-te dormit a l'habitació del nen/a i això si que pot acabar trencant la parella.
Bé, no prentenc donar lliçons ni explicacions cientítiques ni vàlides, només compartir la meva experiència i el meu consell és: Pares i mares seguiu el vostre instint, cada infant és únic i vosaltres sou qui millor el coneix, sabeu les seves necessitats i com satisfer-les per tant no deixeu que una moda, o un familiar ben intencionat qüestioni les vostres decisions.
Bona nit, petons i abraçades plenes de llum.
Anna
Ara bé, m'agradaria fer des d'aquí una reflexió:
Els adults quan tenim parella dormim plegats, a les nits d'hivern busquem l'escalfor de l'altre, quan estem tristos busquem el contacte perquè ens reconforta, quan tenim un malson la nostra parella de seguida ens tranquilitza i ens fa veure que només era un somni, és a dir, que tenim necessitat de dormir junts, així doncs perquè ens sorprèn que un nadó busqui el contacte constant i que vulgui dormir amb nosaltres?
Jo personalment practico el "colecho" i és una experiència molt gratificant, quan et lleves al matí per anar a treballar i deixes al teu fill dormint acurrucadet al costat del seu pare, o quan el cap de setmana ens desperta amb un somriure o de cop obres els ulls i t'està mirant, les estones que passem jugant tots tres al llit, aquests són moments d'intimitat que mai més tornaran i que també reforcen el vincle i la comunicació amb els nostres fills.
Molta gent no ho entendrà, dirà i la parella què? Siguem realistes senyors la parella ha de tornar a reubicar-se quan arriba una nova vida i el fet de tenir al nadó amb ells no és un impediment.
I si no vol marxar del vostre llit? Algú s'imagina un preadolescent de 12 anys dormint amb els seus pares??? Jo no, sincerament.
No descanseu igual, home pot ser, però si el tenim a una altra habitació i es desperta plorant vàries vegades per la nit i t'has d'anar aixecant, realment descanses? El més probable és que acabis quedant-te dormit a l'habitació del nen/a i això si que pot acabar trencant la parella.
Bé, no prentenc donar lliçons ni explicacions cientítiques ni vàlides, només compartir la meva experiència i el meu consell és: Pares i mares seguiu el vostre instint, cada infant és únic i vosaltres sou qui millor el coneix, sabeu les seves necessitats i com satisfer-les per tant no deixeu que una moda, o un familiar ben intencionat qüestioni les vostres decisions.
Bona nit, petons i abraçades plenes de llum.
Anna
martes, 1 de mayo de 2012
Hola,
Avui us vull parlar de la importància de parlar al teu nadó, fins i tot quan es troba dins la panxa.
Encara que sembla que els nostres nadons no ens entenguin o no puguin contestar-nos, ja des que són dins l'úter tenen capacitat per comunicar-se, potser no de la manera que nosaltres entenem, però segur que ens senten i entenen.
En moments de nervis o quan les coses no van del tot bé, ells perceben les nostres emocions i si els parlem amb un to calmat, serè, suau i amb molt d'amor podem atenuar aquestes sensacions, no gaire agradables, que ells estan vivint, perquè hem de recordar que fins que no són força grans ells viuen el que nosaltres vivim.
Per tant des d'aquí us animo a parlar a les vostres criaturetes, les que són dins la panxa explicant-los qui els parla, qui els toca, què està passant quan hi ha molt moviment i vaja sempre que us vingui de gust, podeu cantar-los, fer-los massatge tocant la vostra panxa i notant el seu cos i parlar-los sempre que us vingui de gust, per fer-lo participar de les vostres experiències.
Quan ja són fora també és molt important parlar-los, explicar-los el què va passant i el què els farem, això els ajuda a estructurar el seu cos, a establir rutines i saber què passarà i a mida que s'hi van fent, col·laboren molt més, en el canvi de bolquer, a l'hora de vestir-se i desvestir-se i en una infinitat d'activitats quotidianes que fem tots plegats.
Comuniquem-nos!!!! El més important és comunicar ja sigui acariciant, tocant, parlant o cantant, escoltat i escolta'l.
Abraçades plenes de llum i molta energia positiva per la Laura i l'Arnau!!!!!
Avui us vull parlar de la importància de parlar al teu nadó, fins i tot quan es troba dins la panxa.
Encara que sembla que els nostres nadons no ens entenguin o no puguin contestar-nos, ja des que són dins l'úter tenen capacitat per comunicar-se, potser no de la manera que nosaltres entenem, però segur que ens senten i entenen.
En moments de nervis o quan les coses no van del tot bé, ells perceben les nostres emocions i si els parlem amb un to calmat, serè, suau i amb molt d'amor podem atenuar aquestes sensacions, no gaire agradables, que ells estan vivint, perquè hem de recordar que fins que no són força grans ells viuen el que nosaltres vivim.
Per tant des d'aquí us animo a parlar a les vostres criaturetes, les que són dins la panxa explicant-los qui els parla, qui els toca, què està passant quan hi ha molt moviment i vaja sempre que us vingui de gust, podeu cantar-los, fer-los massatge tocant la vostra panxa i notant el seu cos i parlar-los sempre que us vingui de gust, per fer-lo participar de les vostres experiències.
Quan ja són fora també és molt important parlar-los, explicar-los el què va passant i el què els farem, això els ajuda a estructurar el seu cos, a establir rutines i saber què passarà i a mida que s'hi van fent, col·laboren molt més, en el canvi de bolquer, a l'hora de vestir-se i desvestir-se i en una infinitat d'activitats quotidianes que fem tots plegats.
Comuniquem-nos!!!! El més important és comunicar ja sigui acariciant, tocant, parlant o cantant, escoltat i escolta'l.
Abraçades plenes de llum i molta energia positiva per la Laura i l'Arnau!!!!!
Suscribirse a:
Entradas (Atom)