Avui vull parlar-vos del sentiment d'una mare vers un fill/a i d'un/a fill/a vers una mare.
En Nil ja té 16 mesos i si... encara mama, ja camina, quasi parla i es belluga a una velocitat ultrasònica però encara necessita l'escalfor, consol, aliment i amor del pit.
Aquests dies els avis han estat de vacances i han tornat després de tres setmanes amb un "mono" de nen impressionant, com hem de fer feina hem aprofitat i els avis s'han endut en Nil pel matí i ens l'han dut per la tarda...
Tu com a mare vas pensant que com estarà, si et trobarà a faltar, que si tampoc calia que marxès i una interminable llista de preguntes sense resposta... el més increíble és que només tu te les planteges, la teva parella et diu que tot està bé i que gaudeixis de tenir una mica de tranquilitat...
Quan arriba la tarda i sents el cotxe dels avis que s'acosta ja surts a la porta a rebre'ls, el teu fill arriba amb un gran somriure a la boca, igual que ha marxat... i quan obres la porta del cotxe per agafar-lo i acaronar-lo la primera paraula que sents de la seva boqueta menuda i bonica és .................TETA!!!!
Si senyors i senyores durant molt de temps les mames som un pit amb cames que dóna moltes alegries i confort als nostres infants i la veritat espero poder-ho ser durant molt de temps.
Visca les tetes!!! ;-)
Petons i abraçades plenes de llum!!!!
