miércoles, 5 de diciembre de 2012

Bon dia!!!

Ara que s'acosten les festes de Nadal i que la situació aquest any en general és ... no direm "dolenta" sinó diferent us paso el link d'un article molt curtet i fàcil de llegir de la Laura Gutman que penso ens pot ajudar a reflexionar i a veure la part positiva de la situació del país.

Aprofito per desitjar-vos el millor!!!

Un Nadal diferent és possible!!!

miércoles, 10 de octubre de 2012

D-MER

Bon dia!!!

Avui us deixo un article molt interessant sobre un recent descobriment sobre problemes amb la lactància que penso és important difondre per tal que les mares estiguin informades i si es troben en el cas puguin entendre el què els passa!!!

El trobareu a la pestanya d'articles.

Gràcies, petons i abraçades plenes de llum!!!

Anna

martes, 18 de septiembre de 2012

Després de les vacances!!!!

Hola a tots i totes!!!!

Espero que les vacances us hagin carregat les piles d'energia positiva i forces per afrontar la nova etapa!!!

La setmana passada en Nil va començar l'escola bressol, i afortunadament de moment tot ha anat molt bé, igualment és dur, tant per ell com per mi, el fet de separar-nos i tot i que ho duem molt bé, ... Ara que ens separem, i encara que pugui semblar contradictori, el nostre vincle s'ha enfortit, quan estem junts és més intens, no sabria ben bé com explicar-ho però és el que sento.

Encara l'alleto i ara en aquests moments és quan més estem gaudint de la lactància perquè és el nostre moment seu i meu, un moment en que la resta del món desapareix i  només existim ell i jo, és com si estiguéssim dins una bombolla on tot és amor, pau, serenitat i m'encanta!!!!

Reconec que és al principi i haurà, suposo, moments en que potser l'escola no vagi tant bé i en Nil quan torni estigui una mica dolgut i vulgui fer-m'ho saber amb els seus actes, llavors hauré d'estar preparada i respectar el seu espai i entendre el seu dolor o si més no la seva actitud, amb amor i comprensió tot passarà. 

Bé, només vull donar-vos la benvinguda després de les vacances i espero que poguem compartir moltes coses en aquest espai, coses bones, menys bones, agradables o no, però totes aquelles coses que ens succeeixen en l'aventura de criar els nostres fills.

Molts petons i abraçades plenes de llum!!!!

En Nil a l'escola bressol!!!!


martes, 24 de julio de 2012

Quan la mama és una teta!!!

Bona nit a tothom,

Avui vull parlar-vos del sentiment d'una mare vers un fill/a i d'un/a fill/a vers una mare.
En Nil ja té 16 mesos i si... encara mama, ja camina, quasi parla i es belluga a una velocitat ultrasònica però encara necessita l'escalfor, consol, aliment i amor del pit.

Aquests dies els avis han estat de vacances i han tornat després de tres setmanes amb un "mono" de nen impressionant, com hem de fer feina hem aprofitat i els avis s'han endut en Nil pel matí i ens l'han dut per la tarda...

Tu com a mare vas pensant que com estarà, si et trobarà a faltar, que si tampoc calia que marxès i una interminable llista de preguntes sense resposta... el més increíble és que només tu te les planteges, la teva parella et diu que tot està bé i que gaudeixis de tenir una mica de tranquilitat...

Quan arriba la tarda i sents el cotxe dels avis que s'acosta ja surts a la porta a rebre'ls, el teu fill arriba amb un gran somriure a la boca, igual que ha marxat... i quan obres la porta del cotxe per agafar-lo i acaronar-lo la primera paraula que sents de la seva boqueta menuda i bonica és .................TETA!!!!

Si senyors i senyores durant molt de temps les mames som un pit amb cames que dóna moltes alegries i confort als nostres infants i la veritat espero poder-ho ser durant molt de temps.

Visca les tetes!!! ;-)


Petons i abraçades plenes de llum!!!!

lunes, 11 de junio de 2012

Enllaços interessants

Hola i bona nit!

He afegit al final de tot de la pàgina una secció d'enllaços interessants sobre temes diversos, porteo, lactància, aprenentatge i joc creatiu, i tot allò que tingui a veure amb una criança respectuosa, espero que us agradi i que us sigui d'utilitat.

Molts petons i abraçades plenes de llum!!!

domingo, 13 de mayo de 2012

Un video interessant i molt tendre!

Bona nit,

Us deixo un vídeo que m'han passat i que m'ha entendrit moltíssim, després tant amor i tendresa... tots els nadons haurien de ser tractats així, amb unes mans dolces, amoroses, tendres, ...

Bany amb amor i massatge

Article sobre com criar als nostres infants.

Bon vespre!

Avui us deixo un article publicat a la vanguardia del pediatra Carlos Gonzàlez, conegut pels seus llibres "Un regalo para toda la vida", "Bésame mucho" o "Mi niño no me come! entre d'altres.

En aquest cas parla de dormir amb els nostres infants i de fer-los cas, escoltar-los i gaudir de la maternitat i la paternitat.

El podeu trobar a la pestanya d'articles.

Abraçades plenes de llum i alegria!!!

Anna
Educadora de Massatge Infantil i mare d'en Nil (14 mesos)

domingo, 6 de mayo de 2012

Com dormim en família???

Hi ha tantes maneres de dormir com famílies existeixen, uns dormen junts, altres separats, uns barrejats, ... no existeixen maneres millors o pitjors, senzillament totes són diferents i vàlides en la mesura que dormim bé i descansem.

Ara bé, m'agradaria fer des d'aquí una reflexió:

Els adults quan tenim parella dormim plegats, a les nits d'hivern busquem l'escalfor de l'altre, quan estem tristos busquem el contacte perquè ens reconforta, quan tenim un malson la nostra parella de seguida ens tranquilitza i ens fa veure que només era un somni, és a dir, que tenim necessitat de dormir junts, així doncs perquè ens sorprèn que un nadó busqui el contacte constant i que vulgui dormir amb nosaltres?

Jo personalment practico el "colecho" i és una experiència molt gratificant, quan et lleves al matí per anar a treballar i deixes al teu fill dormint acurrucadet al costat del seu pare, o quan el cap de setmana ens desperta amb un somriure o de cop obres els ulls i t'està mirant, les estones que passem jugant tots tres al llit, aquests són moments d'intimitat que mai més tornaran i que també reforcen el vincle i la comunicació amb els nostres fills.

Molta gent no ho entendrà, dirà i la parella què? Siguem realistes senyors la parella ha de tornar a reubicar-se quan arriba una nova vida i el fet de tenir al nadó amb ells no és un impediment.
I si no vol marxar del vostre llit? Algú s'imagina un preadolescent de 12 anys dormint amb els seus pares??? Jo no, sincerament.
No descanseu igual, home pot ser, però si el tenim a una altra habitació i es desperta plorant vàries vegades per la nit i t'has d'anar aixecant, realment descanses? El més probable és que acabis quedant-te dormit a l'habitació del nen/a i això si que pot acabar trencant la parella.

Bé, no prentenc donar lliçons ni explicacions cientítiques ni vàlides, només compartir la meva experiència i el meu consell és: Pares i mares seguiu el vostre instint, cada infant és únic i vosaltres sou qui millor el coneix, sabeu les seves necessitats i com satisfer-les per tant no deixeu que una moda, o un familiar ben intencionat qüestioni les vostres decisions.

Bona nit, petons i abraçades plenes de llum.

Anna


martes, 1 de mayo de 2012

Hola,


Avui us vull parlar de la importància de parlar al teu nadó, fins i tot quan es troba dins la panxa.


Encara que sembla que els nostres nadons no ens entenguin o no puguin contestar-nos, ja des que són dins l'úter tenen capacitat per comunicar-se, potser no de la manera que nosaltres entenem, però segur que ens senten i entenen.


En moments de nervis o quan les coses no van del tot bé, ells perceben les nostres emocions i si els parlem amb un to calmat, serè, suau i amb molt d'amor podem atenuar aquestes sensacions, no gaire agradables, que ells estan vivint, perquè hem de recordar que fins que no són força grans ells viuen el que nosaltres vivim.


Per tant des d'aquí us animo a parlar a les vostres criaturetes, les que són dins la panxa explicant-los qui els parla, qui els toca, què està passant quan hi ha molt moviment i vaja sempre que us vingui de gust, podeu cantar-los, fer-los massatge tocant la vostra panxa i notant el seu cos i parlar-los sempre que us vingui de gust, per fer-lo participar de les vostres experiències.


Quan ja són fora també és molt important parlar-los, explicar-los el què va passant i el què els farem, això els ajuda a estructurar el seu cos, a establir rutines i saber què passarà i a mida que s'hi van fent, col·laboren molt més, en el canvi de bolquer, a l'hora de vestir-se i desvestir-se i en una infinitat d'activitats quotidianes que fem tots plegats.


Comuniquem-nos!!!! El més important és comunicar ja sigui acariciant, tocant, parlant o cantant, escoltat i escolta'l.


Abraçades plenes de llum i molta energia positiva per la Laura i l'Arnau!!!!!



jueves, 19 de abril de 2012

El pit, l'encantador de petits!!!

Bona nit,


Avui amb en Nil (el meu fill de tretze mesos) hem tingut un petit accident, s'ha enganxat els ditets a la porta i evidentment ha començat a plorar desconsoladament, després de netejar-li la ferida i posar-li una mica de fred per reduir la inflamació, no hi havia manera de consololar-lo.


De seguida he decidit donar-li el pit i ha estat màgia, s'ha calmat i he pogut mirar-li tranquilament el ditet mentre mamava i comprobar que no era res greu, cada cop que li intentava treure el pit es posava a somicar i realment m'he adonat que el pit és molt més que aliment. 


Donar el pit calma, relaxa, enforteix el vincle, és una medecina que ho cura tot i quan tens al teu fill en braços i aquells ulls tan grans i expressius mirant-te és indescriptible.


A mi, personalment, la lactància hem va costar moltíssim, vaig estar tres mesos donant el pit amb dolor i molts problemes però tenia clar que era el millor i sobretot que era el que jo volia, després de passar clivelles, una mastitis, una infecció i la síndrome de Raynaud, un dia vaig donar-li el pit a en Nil i no em va fer gens de mal.


 Aquell dia vaig començar a gaudir de la lactància i fins avui en dia encara en gaudim tant ell com jo, per tant mamis us animo si és realment el que voleu a donar "teta" i tot el que significa i si teniu algun problema penseu que disposem de molts grups de lactància i d'ajuda que us poden resoldre dubtes i problemes amb que us pogueu trobar.


Aquí us deixo una info interessant i un blog d'un grup de lactància a Granollers al qual vaig assistir i em va anar molt bé!!!



ELS DEU PRINCIPIS DE LA LACTÀNCIA MATERNA

  1. Alleta de seguida, el més aviat  millor.
  2. Ofereix el pit sovint dia i nit.
  3. Assegura’t de que el nadó succiona eficaçment i en la postura correcta.
  4. Permet que el nadó mami del primer pit tot el que desitgi, fins  que el deixi anar.
  5. Com més mama el nadó, més llet produeix la mare.
  6. Evita els biberons "d'ajuda".
  7. Evita el xumet.
  8. Recorda que un nadó també mama per raons diferents a la gana.
  9. Cuida’t.
  10. Busca recolzament.
Donar el pit no és només donar de menjar, és molt més.
El pit és donar amor, 
cos, braços, escalfor, calma, 
llet, xumet, consol, refugi, 
confiança, vida, tranquil·litat.

miércoles, 11 de abril de 2012

Moure's en llibertat!

Quan el teu fill/a comença a caminar t'adones de l'alegria que li aporta la seva autonomia, gaudeix de com has anat observant els seus progressos i de tot el que pot arribar a fer, és una época de moviment constant però també de grans satisfaccions.


Després d'haver observat durant llargues estones a en Nil (el meu fill de 13 mesos), primer estirat a terra damunt una estora, més endavant vaig anar observant com intentava girar-se i com vam celebrar la seva primera "croqueta" tots (ell inclós) ho vam celebrar amb molta alegria, després va començar a girar com un rellotge estirat a terra i poc a poc va començar a gatejar.


Sempre he intentat respectar el seu ritme i no facilitar-li massa les coses (m'explico; no acostar-li les joguines quan ell podia agafar-les utilitzant els seus propis recursos, o per exemple animar-lo a que vingués cap a nosaltres però sempre demanant-li coses que ell pogués fer amb una mica d'esforç però sense forçar, ...). Ara m'adono que tota aquesta observació i acompanyament respectant han donat el seu fruit, ara és un infant independent i segur, s'ha llançat a caminar i amb tan sols dues setmanes ha fet uns progressos impressionants i quan veig la seva cara d'alegria i la satisfacció que li propociona fer les coses per ell mateix em sento super feliç i contenta!!!


Us animo a observar i acompanyar els vostres nadons, gaudint dels moments màgics que això ofereix.


Aquí teniu un link que explica de manera més professional el que jo us vull transmetre des de la meva humil experiència, desitjo que us agradi i us aporti tot el que a mi!!!


http://www.martagrauges.com/articles/Moverse%20en%20libertat.pdf

Petons i abraçades plenes de llum!!!

miércoles, 21 de marzo de 2012

Un article interessant sobre com tractar als nostres fills/es.

Important és el vincle, no tan sols durant el massatge infantil sinó durant tots els moments que passem amb els nostres fills/es, aquest article explica la importància de les rutines (vist des d'un punt de vista pedagògic, per aplicar a l'escola bressol) però també ens pot servir com a pares per reconsiderar com tractem al nostre petit/a.

Escoltem i observem els nostres infants

Abraçades plenes de llum!!!