Moure's en llibertat!

Quan el teu fill/a comença a caminar t'adones de l'alegria que li aporta la seva autonomia, gaudeix de com has anat observant els seus progressos i de tot el que pot arribar a fer, és una época de moviment constant però també de grans satisfaccions.


Després d'haver observat durant llargues estones a en Nil (el meu fill de 13 mesos), primer estirat a terra damunt una estora, més endavant vaig anar observant com intentava girar-se i com vam celebrar la seva primera "croqueta" tots (ell inclós) ho vam celebrar amb molta alegria, després va començar a girar com un rellotge estirat a terra i poc a poc va començar a gatejar.


Sempre he intentat respectar el seu ritme i no facilitar-li massa les coses (m'explico; no acostar-li les joguines quan ell podia agafar-les utilitzant els seus propis recursos, o per exemple animar-lo a que vingués cap a nosaltres però sempre demanant-li coses que ell pogués fer amb una mica d'esforç però sense forçar, ...). Ara m'adono que tota aquesta observació i acompanyament respectant han donat el seu fruit, ara és un infant independent i segur, s'ha llançat a caminar i amb tan sols dues setmanes ha fet uns progressos impressionants i quan veig la seva cara d'alegria i la satisfacció que li propociona fer les coses per ell mateix em sento super feliç i contenta!!!


Us animo a observar i acompanyar els vostres nadons, gaudint dels moments màgics que això ofereix.


Aquí teniu un link que explica de manera més professional el que jo us vull transmetre des de la meva humil experiència, desitjo que us agradi i us aporti tot el que a mi!!!


http://www.martagrauges.com/articles/Moverse%20en%20libertat.pdf

Petons i abraçades plenes de llum!!!